ILLES MEDES



LES ILLES MEDES.  Quatre nocions bàsiques.




Andreu Sàbat ja en el seu llibre de l'any 1672 "Llibre de la Verge Reyna y Martir Santa Catharina Alexandrina; y de sa Santa Casa en la Montanya de Montgrí, y en la Vall de aquella dit Font Aribosa construhíd ..." ens parla de les Illes Medes en els següents termes i del castell o fortificació de Sant Miquel de Les Medes.





Font: "La ermita de Santa Catalina de Torroella de Montgrí", Revista de Gerona. Any 1893, publicat en tres facsímils. Andreu Sàbat.




«La darrera vegada que vaig anar a les Medes -trobant-se ja al paratge completament desemparat- em vaig arriscar sobre els penya-segats de fora de la Meda Gran, de la part del mar lliure. És un rodal de mal caminar, purament geològic, d’una autenticitat mineral absoluta, que té, però, per a les persones del meu temperament més aviat solitari, una fascinació: la de projectar-vos sobre una solitud esbatanada , desorbitada, activa. L’illa no és pas gaire alta, però ho és prou perquè el mar es pugui contemplar en la seva vasta i trista bellesa. Són uns penya-segats tallats a pic, que tenen, però una tendència a corbar-se sobre ells mateixos, a formar anfractuositats que de vegades semblen voltes de catedrals incipients i fracassades però poderoses. En el curs de les hores matinals, el sol hi bat fins a desfer-se de les formes. A la tarda, amb la llum sobre la platja de Pals, el paratge és ombrívol, d’una desolació immensa. Només hi ha els rocs, el mar, i el vent. Teniu una sensació de trobar-vos lluny del món».


"Penya-segats i gavines a la Meda Gran"
Revista de Palafrugell, n. 91.
Josep Pla.




"La paraula “Medes” podria ser una derivació de “Meta” per tal d’indicar la localització d’unes illes
“més enllà” de la terra de l’Empordà. Però segons l’historiador català Joaquim Botet i Sisó (1846-
1917) hi ha diferents orígens etimològics possibles per al terme “Medes”. Una de les fonts
consultades va ser el poeta, astrònom i geògraf romà del s. IV Ruf Fest Aviè, el qual indicar que el
terme Medes podria haver derivat de la paraula Malodes, el qual no esta ben documentat. Altres
possibles orígens són Medea, Meta o Medas. El terme Medea ens remet a la mitologia grega,
concretament a la sacerdotessa d’Hècate involucrada en el rapte de Jasó. Al seu torn, el mot Meta,
prové del llatí i faria referència als túmuls i sepultures en forma de punxa o agulla construïdes pels
antics romans. No és d’estranyar que inclús fossin més antigues, doncs l’Empordà va ser bressol de
la cultura megalítica, la primera gran cultura europea, com atesten els més de 800 megàlits
coneguts a Catalunya. Finalment, el mot Medas, s’emprava genèricament durant l’Edat Medieval
per a designar a les illes de la costa del Comtat d’Empúries però amb el temps es va anar
restringint només a les set illes davant l’Estartit."
"Situades a 1,5 km davant la costa de l’Estartit trobem les Illes Medes, un conjunt de set illots: la
Meda Gran, la Meda petita, el Medallot, el Carall Bernat, les Ferranelles, el Tascó Gros i el Tascó
Petit, amb més de 21 hectàrees de superfície emergida. Fa 10.000 anys enrere formaven part del
massís del Montgrí. Com atestaven les restes de naufragis (el Reggio Messina, un vaixell enfonsat
expressament, al 1991 o el Avenire encara amb el carregament de marbre en les bodegues, al
1971) van ser visitades des d’antic, per comerciants i pirates a on, no només trobaven aixopluc en
un indret estratègic de la Mediterrània sinó també, recursos marins explotables com el corall. Fins
l’any 1934 encara estaven habitades. Es pot afirmar que el que determina el valor excepcional
d’aquestes illes és el seu medi marí, un conjunt de paisatges de parets verticals, de comunitats ( el
coral·ligen, les praderies de Posidonia o els alguers) de coves i de túnels."

"Les illes Medes: passat, present i futur."
Dafne Jácome Sanz. Biol. on-line: Vol. 3, Núm. 1 (Febrer de 2014)
http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/article/view/10107








"La presència humana a les illes es remunta a l'època de la colontizació grega de Roses, ja que al seu entorn s'han trobat àmfores, rodes de molí manuals, ...
Des de sempre, han estat un punt d'interès per l'home, tal com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut objecte d'importància militar i estratègica des de l'Edat Mitjana fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934."
"Els trosos de càntirs i ceps d'àncora de plom i pedra i també de llicorella (com les trobades entre Roses i Cadaqués); probablement ja aleshores s'explotava la pedrera de guix que dona nom a la punta de la Meda Gran. Els lacrimatoris de fang i vidre i els ossos humans trobats també a la Meda Gran fan creure que la illa serví de Necròpolis."





ILLES MEDES 1991

1984


Far:
Damunt de l'illa Meda Gran hi ha aquest far, a una alçada de 86,23 metres del nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny. Va ser inaugurat l'1 de juny de 1868.
Arquitectònicament no té res a veure, quant a l'estil, amb els fars construïts en aquesta zona ja que es tracta d'una edificació formada per una torre troncocònica sobre una base que fa de caseta. Al seu voltant hi ha restes d'edificacions antigues i és l'assentament de caus de moltes aus marines. Junt amb el far de Roses, al qual està enfilat, marca l'ansa sud del golf de Roses.

Va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi, i el manteniment va passar a dependre del faroner de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d'un petit vaixell i com que el 29 de novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l'aïllament del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l'Estartit.
Les Illes Medes són ara com ara, una de les reserves de flora i fauna marina més importants de la Mediterrània Occidental.
El seu veritable valor rau en el medi marí, que acull milers d'espècies animals i vegetals en un paisatge de gran bellesa.
Des del 1990 les Illes Medes són zona protegida, fet que les converteix en el parc marí més important de Catalunya. Qualsevol tipus d'extracció marina està prohibit al voltant de tots els illots i esculls.






enllaç a més fotos de les Illes Medes.


"El 1408, sembla, pels documents, que hi instal.laren una torre de defensa i posaren les bases d'un monestir de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem (Hospitalers). No ens queda, però, cap més notícia d'aquesta construcció i sembla que es podria haver enfonsat juntament amb una part de l'illa, fet del qual tenim notícia el 1524. Entre aquestes dates, els pirates s'havien anat disputant les illes amb les tropes catalanes i els torroellencs, però els primers continuaven essent els amos del mar i les illes es mantindrien indiscutibles fins a mitjan segle XVII. Durant aquells anys, els pirates prepararen des de les Medes nombroses incursions a la costa torroellenca i atacaren els masos, que hagueren de construïr les seves pròpies torres de defensa. Aquesta situació arribà a la seva fi el 1655, quan entrà a les illes l'exèrcit francès."
Durant l'època moderna, concretament a partir del segle XVII, les illes passen a ser un punt estratègic polític i militar a la Mediterrània Occidental. Això fa que siguin cobejades per l'Estat francès, que hi fa llargues estades coincidint amb els períodes més àlgids en els conflictes amb la monarquia hispànica: ocupació durant i després de la Guerra dels Segadors, entre 1655 i 1680, i durant la Guerra Gran, l'any 1794, moment en què ja tenim notícia de l'existència d'una fortificació. Al llarg d'aquests anys, l'exèrcit espanyol va ser capaç de fer retrocedir els francesos per terra, però mai per mar i molt menys va poder fer-los fora de les Medes."
"Una plaça forta oblidada a les Medes".
Candi Mundet i Antoni Roviras. llibre Festa major torroella de Montgrí, any 1996.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada